Normativa MiFID
La Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer recull els principis establerts en la Directiva comunitària 2004/39/CEE del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MIFID (Market in Financial Instruments Directive).
El principal objectiu de la MIFID és proporcionar als clients més protecció en matèria d’inversions, oferint-los una informació transparent i una alta qualitat en la gestió d’actius.
Les institucions financeres tenen l’obligació de classificar els clients en alguna de les tres categories que marca la normativa:
- Clients detallistes (minoristes): és la classificació que es destina a la majoria dels clients particulars i empreses i és la que ofereix el major grau de protecció als clients. Tenen un coneixement i una qualificació més limitats i menor capacitat financera i de negociació.
- Clients professionals: institucions i empreses. Són aquells a qui es presumeix l’experiència, el coneixement i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió. La Directiva estableix unes categories de clients com a professionals i estableix, en alguns casos, uns requisits particulars:
a. Entitats que han de ser autoritzades o regulades per operar en els mercats financers.
b. Grans empreses que compleixin dos dels requisists de grandària següents:
- Fons propis de més de 2 milions d'euros
- Volum de negoci superior a 40 milions d'euros
- Balanç superior a 20 milions d'euros
c. Governs nacionals i regionals, altres organismes públics.
- Contrapart elegible: són bàsicament entitats i intermediaris financers (organismes d’inversió col·lectiva i societats de gestió, fons de pensions, etc.). Són clients especialitzats que no necessiten la protecció que es proporciona a les categories anteriors, atesos el seu coneixement i la seva experiència en el mercat.
Qualsevol client pot sol·licitar un canvi de categoria sempre que es respectin els requisits establerts en la Llei.
Les entitats haurien de conèixer les expectatives i preferències dels seus clients a l’hora de realitzar les seves inversions. Per a això, s’han dissenyat dos tipus de test:
- Test d’idoneïtat: qüestionari que determina les característiques i el perfil inversor del client
- Test d’adequació: qüestionari reduït que l’entitat ha de realitzar a un client detallista (minorista) per analitzar la conveniència o no dels productes categoritzats com a “complexos”.
La Directiva MIFID, el principal objectiu de la qual és proporcionar als clients una protecció en matèria d’inversions més gran, oferint-los una informació transparent i una alta qualitat en la gestió d’actius, comporta les polítiques d’actuació següents:
- Política de gestió de conflictes d’interès
- Política de gestió de riscos
- Política de salvaguarda d’actius